El Gran Teatre de Cervera va ser el marc escollit el passat dissabte 18 de setembre per Solidaritat Catalana per la Independència per fer la presentació pública de la llista de candidats que presentarà a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida. L’acte va comptar amb la presència de Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Xavier Segura.
El primer a intervenir davant dels 400 assistents fou Xavier Segura, professor de Secundària originari d’Ivars d’Urgell, que després de presentar-se personalment, va demanar la participació activa de tots els assistents en el projecte de Solidaritat Catalana per tal de poder declarar la independència des del parlament de Catalunya aquesta propera legislatura.
Uriel Bertran, un assidu a la capital de la Segarra (tres actes en set mesos) va explicar que la situació política ha fet un gir en l’últim any. Per una banda “la societat civil ha anat per davant de la classe política en organitzar les consultes per la independència arreu del país” demostrant al món que es pot votar tranquil·lament i democràticament sobre aquesta qüestió. “Quasi 600.000 persones ja ho han fet amb un 93% de vots pel sí, i encara falta consultar a mig país”, va dir. Per altra banda la resolució del tribunal constitucional sobre l’estatut ha fet reaccionar molta gent, fet pel qual va demanar als assistents un aplaudiment per als magistrats que el van retallar ja que van aplanar el camí per tal que el 10 de juliol un milió i mig de persones es manifestessin a Barcelona. Bertran va posar èmfasi en l’inequívoc crit a favor de la independència que es va sentir aquella tarda. “Ningú no demanava estat federal, federalisme asimètric, concert econòmic, només hi havia un crit, independència”. Va continuar dient que a partir de llavors la societat passava el relleu a la classe política per tal de poder celebrar un referèndum oficial però tots els partits amb representació parlamentària es van posar d’acord per vetar l’entrada de signatures al parlament en forma d’iniciativa legislativa popular. Finalment va destacar que la secessió d’Espanya és possible. “Amb molts menys dels manifestants de Barcelona treiem 68 diputats, majoria absoluta”.
Uriel Bertran va cedir la paraula a Alfons López Tena. El jurista va tenir, en començar el seu parlament, un record pel gran notari i patriota català Ramon Faus i Esteve, fill de la Segarra. El seu discurs es va centrar a “desemmascarar”, segons ell les promeses impossibles de complir segons la legalitat vigent d’ERC i de CiU. Per una banda la promesa dels primers d’arribar a la independència a través d’un referèndum ha estat tallada de socarrel per la sentència del TC que prohibeix explícitament la convocatòria de referèndums per part del parlament. I per altra la intenció de CiU d’assolir el concert econòmic topa també amb la sentència del TC, ja que aquesta considera Catalunya un territori sense drets forals i per tant, sense accès a un concert econòmic com el del País Basc o Navarra a no ser que PSOE i PP accedissin a reformar la constitució (amb posterior aprovació via referèndum a tot l’estat), cosa segons López Tena, certament difícil. Abans de cedir la paraula a Joan Laporta va recalcar que la permanència a Espanya ens ofega econòmicament i que la falta de recursos no permet crear ocupacions amb valor afegit i ens limita a continuar sent “un país de paletes i cambrers”. 
Per acabar l’acte Joan Laporta va destacar que Catalunya es troba en una cruïlla històrica davant del seu futur i “ara és el moment d’entrar amb força al parlament, aconseguir una majoria independentista i proclamar de forma unilateral la independència de Catalunya per tal de constituir un estat en el sí de la UE”. Considera que no cal invertir més esforços fent pedagogia a Madrid “perquè no ens volen escoltar”. Amb la sentència del TC els catalans continuem sent ciutadans de segona. Finalment va destacar que constituir un estat propi comportaria deixar de perdre cada any 22.000 milions d’euros. “Només amb això seríem el quart estat més ric d’Europa i sortiríem de la crisi molt més ràpidament”. L’acte va cloure amb la pujada a l’escenari dels candidats per Lleida, encapçalats per Xavier Segura, i el cant d’Els Segadors.
Cremen l’estelada gegant
Durant el parlament de Joan Laporta, uns individus van calar foc amb líquid inflamable a l’estelada gegant que els organitzadors havien penjat a la façana. Les flames es van estendre ràpidament i van estar a punt d’arribar a la caixa de distribució elèctrica, cosa que segons els bombers, que van acudir ràpidament, hagués posat en perill els 400 assistents a l’acte.
Sobre l'autoria dels fets, el responsable de comunicació de Solidaritat, Jordi Finestres, va afirmar que “podria ser algun grup de gent propera a la ultradreta espanyolista”.
En un comunicat, Solidaritat afirma que lamenta “aquesta mostra d’intolerància antidemocràtica per part d’aquells que no accepten la llibertat i la democràcia i que atempten contra el discurs independentista amb l’ús de la força i la intimidació. S’ha lamentat especialment que la resposta a un acte polític de Solidaritat Catalana per la Independència es visualitzi en la crema de símbols nacionals”.
En un comunicat, Solidaritat afirma que lamenta “aquesta mostra d’intolerància antidemocràtica per part d’aquells que no accepten la llibertat i la democràcia i que atempten contra el discurs independentista amb l’ús de la força i la intimidació. S’ha lamentat especialment que la resposta a un acte polític de Solidaritat Catalana per la Independència es visualitzi en la crema de símbols nacionals”.
