dijous, 24 de març del 2011

Primer acte del cicle Xerrades cap a la independència

Cervera (Segarra), 18 de març de 2011

López Tena explica a Cervera la proposició de Llei de Declaració d’Independència




Amb la intenció de difondre el missatge independentista a la Segarra, l’executiva comarcal de Solidaritat Catalana va oferir divendres passat a la sala la Pèrgola davant una seixantena de persones una xerrada que va comptar amb la presència del diputat Alfons López Tena que va explicar la presentació per part de la coalició independentista de la proposició de Llei de Declaració d’Independència de Catalunya.
Va fer la introducció el coordinador comarcal Cesc Lacueva que va posar en context l’acte en el marc dels compromisos adquirits per l’executiva comarcal després del congrés del febrer. Va explicar també que Solidaritat no presentaria candidatura a les municipals de Cervera malgrat haver intentat arribar a acords amb altres forces independentistes.
A continuació el diputat López Tena, va explicar que en els pocs mesos que la coalició porta al parlament és qui ha presentat més proposicions de llei de totes les legislatures des de la restauració de la democràcia. La de Declaració d’Independència de Catalunya però, és especial perquè era el compromís electoral número 1. Segons aquesta proposició, que serà debatuda en les properes setmanes, el parlament de Catalunya, que no ha renunciat mai a exercir el dret a l’autodeterminació, com a representant legítim del poble català, facultaria el govern de la Generalitat a negociar el reconeixement internacional de la declaració d’independència i es faria efectiva després d’haver-se aprovat per majoria absoluta del ple del parlament. El notari, fill de Sagunt, va explicar que el debat sobiranista actual és la conseqüència lògica de l’ofec què Catalunya pateix per continuar pertanyent a l’estat espanyol i que ha desembocat en una profunda crisi econòmica, cultural i d’identitat fruit d’una relació de dominació i no d’un pacte entre iguals.

dilluns, 21 de març del 2011

Presentació xerrada amb Alfons López Tena

Abans de donar la paraula a l’Alfons López Tena , com a Coordinador Comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència de la Segarra, volia presentar-vos els que sóm i comentar unes quantes coses ja que aquest és el primer acte que organitzem des que Solidaritat s’ha organitzat i estructurat, tant a nivell nacional com comarcal.


Fa menys d’un mes ens vam reunir els adherits (hi vam assistir el 70%) i alguns simpatitzants en el “1r Congrés Comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència de la Segarra”. Vam triar una executiva comarcal i vam intercanviar opinions i propostes. Fins aleshores els que hem estat col.laborant amb SI i organitzant tot un seguit d’actes per tota la comarca, per a les passades eleccions al Parlament, no ens havia triat ningú. Érem els que anàvem a les reunions. Ara, serem els mateixos (espero que a partir d’avui molts més) però al menys tots els adherits han tingut l’oportunitat de presentar-se com a candidats a l’executiva comarcal i de vortar el dia del Congrés. No es va presentar cap més candidatura que la nostra i l’executiva triada per unanimitat és aquesta: Secretari d’Organització i Finances el Carles Vila; Secretari d’Imatge i Comunicació el Txema Costa i Coordinador Comarcal jo mateix, Cesc Lacueva. Amb nosaltres col.laboren altres persones de diverses maneres. Aprofito aquest moment per animar-vos a participar i demanar la vostra col.laboració en tot aquest procés de la forma que us vagi bé i, sobretot, em refereixo als dels pobles de la comarca ja que, fora de Cervera, hi ha poques persones actives. El nostre correu el podeu trobar a la web i és: segarra@territori.solidaritatcatalana.cat.


El nostre objectiu com a representants de SI a la Segarra és col.laborar de totes les maneres possibles en la difusió, promoció i dinamització de l’independentisme a tots els nivells. Posarem en marxa les propostes globals de SI i participarem en la seva consolidació i expansió. Proposarem campanyes i accions pròpies, restringides a l’àmbit comarcal. Oferirem tot el suport a les possibles candidatures municipals que puguin sorgir a la nostra comarca tot i que, certament, hi ha poc temps: fins a mitjans del mes que ve.


Una de les accions pròpies que hem decidit de fer és un cicle de xerrades amb el nom genèric de “Xerrades cap a la independència” amb tres tipus d’actes:

  • Xerrades amb els nostres diputats (com aquesta d’avui) i altres persones de SI, de l’executiva nacional, regional,etc., que ens expliquin les accions que estan duent a terme i què podem fer per ajudar-los. Per exemple el dia 2 d’abril hi ha una mobilització a Barcelona a favor de la proposició de llei de declaració d’independència i de les consultes.
  • Xerrades temàtiques monogràfiques: parlarem un dia d’història, un altre d’economia. De llengua i sociolingüística, d’infraestructures, de societat i política, de mitjans de comunicació i internet, de dret constitucional. També parlarem d’altres nacions europees que han aconseguit recentment la independència (en 20 anys el mapa polític d’Europa ha canviat moltíssim) i de les que estan en el camí, etc.
  • Debats. Intentarem fer algun debat genèric i potser alguna de les xerrades temàtiques en forma de debat.

Aquest serà un cicle de xerrades una mica especial ja que els nostres recursos són molt limitats i no tenim la capacitat de presentar-vos ara el calendari del mateix amb dates i ponents. Oportunament ho anirem anunciant, esperem poder-vos sorprendre.


Amb totes aquestes xerrades volem, a més de propiciar el debat i la reflexió, fer una anàlisi profunda per conèixer la situació actual en què es troba el nostre país. També ens aproximarem a entendre com hem arribat a aquesta situació i proposarem què hem de fer per superar-la. Veurem claríssim que la independència és encara més urgent del que ens podem imaginar. Aprofundint en qualsevol tema sempre arribarem a la conclusió que el nostre principal problema és la dependència d’Espanya.


Cal que sapigueu que no ens presentem a les municipals de Cervera senzillament perquè no tenim gent per poder presentar una candidatura amb cara i ulls. Es va parlar amb ERC i Rcat, en dues reunions conjuntes, de fer una gran coalició independentista municipal amb el nom que sigui, “Cervera per la Independència”, per exemple. Nosaltres seguint les directrius de SI, aprovades per tots els adherits en el Congrés Nacional, vam exposar dues condicions: primera, que els vots d’aquesta hipotètica candidatura unitària no podien sumar, de cara al Consell Comarcal i la Diputació, per ningú que no fos la mateixa coalició o, evidentment, per SI. Això pel senzill fet que ERC a la Diputació pacta amb el PSC-PSOE i nosaltres no podem donar suport a un partit espanyolista com el PSOE. La segona condició, basada en la regeneració democràtica que defensem, era que no es pogués presentar cap candidat d’ERC que hagués estat anteriorment a l’Ajuntament de Cervera. Ens van dir que els vots de la coalició havien de sumar només per a ERC, per al Consell Comarcal i la Diputació, que això era innegociable, i, per tant, l’acord no va ésser possible.


Per cert, aquests principis són exactament els que s’ha saltat a la torera el Sr. Laporta, presentant-se amb ERC amb el Sr. Portabella de cap de llista i ell de numero 2.


Per acabar vull fer un altre comentari sobre el Sr. Laporta, sobre ERC i sobre el que és SI.


Fins la seva sortida, quan els mitjans es referien a SI com el partit del Laporta, a molts dels que hi col.laborem se’ns posaven els pèls de punta. Tots sabiem que el Sr. Laporta a part de la seva popularitat (i diners) no havia aportat res a Solidaritat i alguns pensem que va restar més que sumar en les darreres eleccions al Parlament. SI ha estat construïda, i molt ben construïda, amb unes garanties democràtiques, crec, sense precedents en la política catalana, pel Sr. Alfons Lopez Tena i el Sr. Uriel Bertran i moltes persones més com el Sr. Emili Valdero o la Sra. Isabel Clara-Simo. S’hi han incorporat històrics de l’independentisme com el Fredi Bentanachs, d’aquí la Segarra, la Núria Cadenes, el mític Josep Guia (PSAN), etc.


Solidaritat en cap moment representa cap divisió de l’independentisme ja que ve a omplir un espai que no ocupa cap partit. Feia molts anys que esperàvem un moviment com SI, i més concretament, des del 1r tripartit. Aleshores ERC, que havia crescut enormement, en nombre de diputats, presentant un projecte poc concret però inequívocament independentista, (entre el 1999 i el 2003 va passar de 12 a 23 diputats) va, inexplicablement, entrar submisament en dos governs de la Generalitat a canvi de res, com si el seu objectiu fos gestionar l’autonomia, traïnt l’objectiu independentista i decepcionant-nos profundament a tots. Des d’aleshores participa, en tot el sistema autonòmic d’una manera tant moderada que no fa res més que contribuir a perpetuar-lo. El Sr. Benach, a la Mesa del Parlament, va votar en contra de l’admissió a tràmit d’una Iniciativa Popular que tenia l’objectiu de poder fer un referéndum oficial sobre la independencia. ERC ja ho ha dit clar: “sóm gradualistes” va dir el Sr. Ridao en una entrevista a la ràdio. Se n’enriu dels independentistes “exprés” (que sóm nosaltres) i diu, el mateix personatge, que SI és l’independentisme marginal.


Nosaltres tenim pressa per una senzillíssima raó: com he dit, el país també té molta pressa. Econòmicament estem quedant absolutament endarrerits i expoliats (ahir sentia que pel govern espanyol, a aquestes alçades, l’eix mediterrani ferroviari no és prioritari, n’hi ha d’altrés que sí); lingüísticament, el català en algunes zones està morint-se. Amb la sentència del TC Espanya ens ha tancat la porta a totes les nostres aspiracions i ens ha dit que el màxim d’autonomia que tindrem és l’actual i ens ha demostrat que si pot el farà retrocedir. Només cal veure què està passant recentment: el greu qüestionament de la immersió lingüística a l’ensenyament primari, el tancament de TV3 al País Valencià, la suspensió de reglaments d’institucions, com les Diputacions, perquè situen el català com a llengua preferent, etc. Fins i tot el Sr. Jordi Pujol ens diu que en pocs anys Catalunya pot desaparèixer si no assolim la independència.


Per tant, la necessitat d’independència és urgent. Puc entendre que gent que viu de la seva relació amb ERC (càrrecs, etc.) es resisteixin a acceptar l’evidència però no puc comprendre com ciutadans sense cap interès personal puguin continuar donant suport a ERC. Els darrers fets del Sr. Laporta, com a nou fitxatge d’ERC, ens confirmen que a ERC, com a partit, només li interessa la seva continuïtat com a tal, al preu que sigui. Em consta que a molts dels seus militants no els fa gens de gràcia l’entrada de Laporta. El mitjà (ERC) s’ha convertit en un fi en sí mateix i que consti que aquest és un problema provocat per les èlits del partit i pels que viuen del mateix i no per la seva massa social que, per inèrcies vàries, continua donant-li suport.


Així doncs, l’independentisme no està dividit, hi ha partits polítics (ERC, CiU) que potser tenen l’objectiu independentista com a referent a llarg plaç però sense concretar res. Solidaritat Catalana ha d’ésser el moviment independentista de referència ja que fa i farà, com ja heu comprovat amb la intensa activitat dels nostres diputats, el que no ha fet mai cap partit al Parlament Català: una oposició radical, frontal i desacomplexada a l’autonomisme i una defensa sense treva de la independència dels PPCC. ERC i CiU en aquests moments ja estan en el mateix sac. Són gradualistes i pactistes i ja hem vist on ens ha portat aquesta política en 30 anys: a la perpetuació de l’autonomisme que ens té, com a país, empresonats. No m’agrada criticar ERC perquè, a banda que hi tinc bons amics amb nobles intencions, aviat, esperem, ens haurem de posar d’acord per fer realitat la independència i també amb CiU i amb qui més sigui. Els critico perquè la gent entengui perquè molts dels que abans simpatitzavem amb ERC, i els votavem, ara ens hem passat decididament a Si.




Moltes Gràcies





Cesc Lacueva i Raich


Acte amb l’Alfons López Tena


Cervera 18-03-2011

dimecres, 2 de març del 2011

CELEBRAT EL 1r CONGRÉS COMARCAL



El Centre Obrer de Cervera va acollir el dissabte 26 de febrer la celebració del 1r Congrés Comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència a la comarca. La convocatòria va aplegar 20 assistents, entre adherits (12) i simpatitzants, provinents de Cervera, Guissona, l’Ametlla, St. Guim de Freixenet, Civit i Sedó. 
Jordi Miró, representant de l’executiva regional de les Terres de Ponent, va conduir l’acte. Després de les presentacions individuals dels assistents, Cesc Lacueva, candidat a coordinador comarcal, va informar del present i del futur del grup de la Segarra i va plantejar possibles accions a realitzar per dinamitzar l’independentisme en el nostre àmbit territorial. Va subratllar que, tot i que s’havien d’escollir uns càrrecs, la feina es faria entre tots i va convidar tothom a implicar-se en el projecte en la mesura de les seves possibilitats. També va apuntar que les reunions del grup que s’escolliria podien ser itinerants pels pobles de la comarca per facilitar la incorporació de persones de tot arreu. 

A continuació es va fer la votació on els 12 adherits amb dret a vot van escollir per unanimitat els quatre membres de l’única candidatura que es presentava: Cesc Lacueva com a coordinador comarcal, Carles Vila com a secretari d’organització i finances, Txema Costa com a secretari d’imatge i comunicació i Àngels Corbera com a secretària d’acció municipal.
Finalment tothom va tenir l’oportunitat de dir la seva al voltant de l’organització de Solidaritat i sobre la postura a adoptar davant les pròximes eleccions municipals.

Solidaritat Catalana per la Independència (Segarra)

Posicionament de Solidaritat Catalana davant el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià


La tancada imperativa dels repetidors de TV3 al País Valencià és un dels atemptats més grans contra la llengua catalana que s'han produït al llarg de la història. Comparable, pels seus efectes de genocidi cultural, a les disposicions del feixisme franquista.
És la responsabilitat directa del PP, el partit hereu del franquisme, però també del mateix govern espanyol del PSOE, que no ha fet res per impedir-ho, i de la Generalitat de CiU, de qui se'n riuen els dos primers.
Com l'ocupació borbònica del començament del XVIII, 300 anys després, aquesta nova invasió espanyolitzadora també comença pel País Valencià. I no s'hi aturaran, si no ens separem d'aquesta nació imperialista d'arrel castellana.
Volen destruir tot el que sigui català: llengua, cultura, formes de vida, relacions de treball, costums, economia, festes, comunicacions...
La dèria imperial espanyola no és privativa de l'Antic Règim dels segles XVIII i XIX, ni de les dictadures del segle XX. En ple segle XXI, el de l'era digital i les comunicacions per satèl·lit que abasten el món global, en plena construcció democràtica d'Europa, quan podem veure canals de TV que emeten des de qualsevol punt del planeta, l'espanyolisme ferotge impedeix que una televisió en català es pugui veure en un territori on es parla català. Què pensarien aquesta gent de raonament curt si s’apagués el senyal de televisió espanyola a Extremadura, per exemple? La cosa, si no fos tràgica, quedaria només en ridícula.
Cal que denunciem aquesta gent davant dels tribunals i les instàncies
internacionals com a autors de crims contra la humanitat, en tant que
responsables d'un genocidi cultural evident i constatable.
Cal que defensem la integritat de la llengua, la cultura i la nació catalanes.
Cal que guanyem la independència.
Solidaritat Catalana per la Independència (Segarra)