dijous, 5 de juliol de 2012

Solidaritat Catalana posa el diputat López Tena en contacte amb els electors

Va contestar preguntes durant més de dues hores.

Una cinquantena de persones es van aplegar dissabte passat a la sala Francesc Buireu de Cervera per sotmetre al diputat de Solidaritat Catalana per la Independència a una bateria de preguntes que es va allargar dues hores i quart. L’objectiu de la trobada era atansar el representant del poble a la gent de la Segarra per a què li poguessin plantejar obertament qüestions, queixes o reflexions al voltant de qualsevol tema polític, social, o econòmic. L’acte, que s’inscrivia dins del cicle de Xerrades cap a la independència que la coalició independentista organitza periòdicament, va ser conduït pels representants comarcals Cesc Lacueva i Carles Vila. El primer, coordinador de Solidaritat a la Segarra, explicà que amb accions com aquesta pretenen reforçar la regeneració democràtica, un dels pals de paller ambels quals la coalició es va presentar a les eleccions del 2010.
 
Després d’una breu introducció de l’actualitat política per part d’Alfons López Tena, es va passar a donar la paraula al públic. Les qüestions que es van anar repetint més giraven al voltant de la unitat de l’independentisme, del full de ruta cap a la independència, de la visió de Catalunya que es té fora del país, de la difícil situació econòmica actual i dels sous dels polítics.
 
Quant a la unitat de les forces independentistes, el jurista de Sagunt va recalcar que avui en dia només les CUP (en l’àmbit municipal) i Solidaritat (nacional i municipal) s’han presentat a una contesa electoral amb l’assoliment de la independència com a objectiu en el seu programa per a la legislatura següent. De CiU va dir que no té la independència com a fita, ni tan sols com a utopia, sinó la consecució d’un pacte fiscal impossible que fracassarà en aquest mateix mandat. D’Esquerra va destacar que per molt que parli d’independència, només la té com a objectiu a llarg termini, al qual s’hi ha d’arribar de forma gradual començant també pel pacte fiscal, però que mai no s’ha presentat a unes eleccions amb l’assoliment de l’estat propi com a objectiu en la legislatura. Quant a les relacions amb els partits, va dir que Solidaritat ha volgut parlar en diverses ocasions amb Esquerra però que el partit d’Oriol Junqueras mai no l’ha considerat subjecte polític i no l’ha citat a dialogar cap vegada. Pel que fa a les relacions amb les CUP, les diferències en el model de societat separen, de moment, les dues forces. Mentre que Solidaritat és un moviment transversal, les CUP treballen per una Catalunya independent i socialista.

Diverses preguntes anaven encaminades al full de ruta cap a la independència. López Tena va explicar que per una banda hi ha una societat civil (Assemblea Nacional Catalana) que espeny cap a l’estat propi des de la base però que al capdavall, qui serà imprescindible serà una força política o una majoria parlamentària que proclami la independència des del parlament. Hi ha casos arreu del món d’estats que s’han independitzat gràcies a la via civil i a la via política, però no n’hi ha cap que hagi assolit la independència només des de la via civil. Per a Solidaritat la societat ja està a punt, com reflexa l’últim baròmetre del CEO, on un 51% de la població votaria a favor de l’estat propi (65% dels electors, si excloem els que no anirien a votar) i per tant cal posar fil a l’agulla en aquesta legislatura. Una proclama democràtica i pacífica des de la legitimitat d’una cambra parlamentària obtindria el reconeixement internacional de la UE (que no es posa en assumptes interns dels estats) i dels EUA (que sempre ha reconegut els processos de secessió democràtics). Pel que fa a Espanya, no tindria altre remei que acceptar la decisió democràtica dels catalans, atès que l’ús de la força, per bé que va ser durant molts anys un recurs per aturar processos d’independència, no ho és en l’actualitat, ja que avui en dia al món occidental els països que assoleixen l’estat propi ho fan des de les urnes o des del seu parlament.

Enllaçant aquest tema amb la visió que es té de Catalunya a l’exterior, el diputat va assenyalar que amb la capacitat de decisió i el nivell de competències que té el parlament i el govern de la Generalitat és molt difícil que els mitjans internacionals parin atenció al que passa aquí. La premsa només ha fet cas quan s’ha plantejat sense embuts la possibilitat d’assolir l’estat propi, tal i com va passar amb les consultes per la independència. Tota la resta ho consideren afers interns, i per tant, secundaris. López Tena no es va estar de criticar durament la política de tancament de delegacions del govern a l’exterior i de contactes a nivell internacional on el missatge és absolutament inintel·ligible. A l’estranger ni entenen el pacte fiscal, ni els equilibris lingüístics típics del govern actual per explicar la relació amb Espanya i els projectes de futur. Al capdavall la pregunta que acaben fent és si volem estar dins o fora d’Espanya, qüestió que el govern Mas és incapaç d’explicar de forma entenedora.

També hi va haver moltes preguntes relatives a la crisi econòmica i a les perspectives de futur per al jovent que acaba la seva formació. El diputat va lamentar que “els universitaris catalans es plantegin a quin país aniran a treballar, pregunta impensable deu anys enrere”. I va apuntar que la societat perd el sector de població que més podria fer per projectar el país i ajudar-lo a sortir de la situació actual. Va comparar el cas català amb el que va passar amb Israel, Irlanda o Lituània, que després de patir una diàspora i constituir fortes comunitats a l’exterior (sobretot a EUA) abans de què els seus països assolissin la independència, es van convertir en lobbies determinants en ajudar econòmicament en la formació dels nous estats. “Potser aviat necessitarem l’ajuda de la comunitat catalana a l’exterior”, va assenyalar López Tena. Quant a les retallades que el govern actual va fent periòdicament per fer front a la crisi, va lamentar que en comptes de plantar cara a Espanya i evitar l’espoli fiscal, l’únic que fa és continuar escanyant la població amb retallades en salaris i serveis bàsics per una banda, i anar a buscar finançament privat per una altra (que fa augmentar el volum del deute de forma alarmant, africanitzant de mica en mica la nostra economia). Per López Tena l’única via per superar l’actual situació de robatori estructural és la independència.

Preguntat pels sous desorbitats de la classe política catalana en general (president de la Generalitat, de diputacions, alcaldes de grans ciutats, diputats), el portaveu de Solidaritat al parlament va admetre que realment els sous són desorbitats per la feina que es fa i les competències que tenen, i va afegir que és una de les maneres amb què el govern espanyol manté a ratlla les reivindicacions independentistes de Catalunya, que forçosament han de passar pels representants del poble. Solidaritat ha presentat diverses propostes per rebaixar els sous dels diputats (alguna de les quals hagués comportat la rebaixa d’un 50% en el salari real), però sempre han estat vetades i ni tan sols han entrat al ple a ser discutides.
 
Txema Costa.