divendres, 29 d’octubre de 2010

OFENSIVA CONTRA EL CATALÀ

Un cop apareguda la sentència del TC molts dèiem que aquesta (juntament amb les polítiques de tots els governs i institucions espanyoles) liquidava definitivament totes les aspiracions i il.lusions catalanes posades en el sistema autonòmic. En tots els àmbits i, també, en relació a la llengua catalana. Estàvem tots emprenyats i acollonits però passats uns dies ja ens vam tranquilitzar; semblava que no passava res.
La tranquilitat ha durat ben poc i les forces espanyolistes s’han refermat en l’estratègia d’atacar Catalunya, ara, a través de la llengua. De moment el TSJC ha suspès el Reglament de  l’Ajuntament de Barcelona i el de la Diputació de Lleida perquè el català s’hi establia com a llengua preferent. Segons l’alt tribunal això va contra la llei; va contra la jurisprudència establerta en altres casos i contra la sentència del TC que diu que la llengua catalana no pot ésser preferent ni a l’administració ni als mitjans de comunicació públics.
La situació, per l’ofensiva espanyola contra el català, s’està complicant de tal manera  que si no ens movem immediatament i contundentment aquesta gent deixaran la nostra llengua en una situació marginal. Una bona manera de reaccionar és votar SCI que sabem que, un cop al Parlament, lluitarà incansablement contra aquestes agressions i també les denunciarà amb el ressò que li proporcionarà el fet de tenir diputats.
També cal que ens preparem per a no acatar certes lleis i disposicions espanyoles ja que seguidament (ja ho estan fent) atacaran la immersió lingüística a l’ensenyament. La desobediència (que podrà ésser promoguda per partits polítics) serà l’única manera de “sobreviure” fins que aconseguim la independència.
Em fa gràcia l’actitud de CiU i ERC que, malgrat les animalades que ha fet i promocionat el PP i altres, no els hi facin pagar de cap manera: marginant-los de tots els àmbits possibles, trencant tots els pactes que tinguin a tots els nivells, etc., al contrari els tracten com si no passés res, com si no fossin ells els que han portat l’estatut al TC amb el resultat conegut per tots. Això deu ésser perquè d’alguna manera els deu interessar, sino no ho entenc.
Els espanyols ataquen la llengua catalana argumentant que ells defensen el bilingüisme i el dret de triar la llengua. Digue-m’ho clar d’una vegada: el bilingüisme és una gran mentida; no existeix enlloc del món un país bilingüe. Quan dues llengües conviuen en un territori i amb un nombre important de parlants cadascuna, segons la Sociolingüística, sempre n’hi ha una que es va imposant a l’altra que es va minoritzant. El bilingüisme sempre és una situació transitòria i mai no és definitiva. Per tant, si ens preguntem quina llengua es parlarà a Catalunya d’aquí a 100 anys la resposta és senzilla: la que el país hagi triat. Cal triar, les dues no poden sobreviure juntes, i és clar que la llengua pròpia de Catalunya és la catalana i es la que hem de triar. El castellà no és la llengua pròpia i,  a més a més, és parlada per milions i milions de persones i té el seu futur més que garantit.
Catalunya sense estat propi no tindrà mai els intruments que li permetin fer aquesta “elecció“ tant transcendental i per això el reclamem ja que Espanya ens ha donat sobradíssimes mostres que mai no reconeixerà la nostra llengua com cal.

Cesc Lacueva i Raich

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada