El diputat Uriel Bertran
planteja la independència com a única sortida a l’espoli fiscal
L’executiva comarcal de Solidaritat
Catalana per la
Independència va fer dissabte passat a la sala de plens de
l’ajuntament de Guissona la presentació a la Segarra de l’alternativa independentista als
pressupostos de la
Generalitat per a l’any en curs.
El diputat i secretari general
de la coalició va començar analitzant la insostenible situació de les finances
del govern, que s’ha agreujat encara més en els últims anys per la conjuntura
econòmica global i pels continuats incompliments per part del govern espanyol a
l’hora d’abonar les quantitats ja acordades. El fet de que Catalunya sigui una
comunitat autònoma de règim comú i no disposi de concert econòmic com el País
Basc, fa que la liquiditat de la
Generalitat depengui dels diners que arriben de Madrid. Bertran
va assenyalar com a molt problemàtic el fet que el 95% dels impostos que genera
l’activitat econòmica de Catalunya és recaptat per Espanya i la diferència
entre el que paguem a l’estat i el que aquest ens torna genera un dèficit anual
de 20.650 M
€ (9% del PIB), espoli que no trobaríem en cap altre país. Segons l’economista,
la conseqüència és que en baixar la recaptació, també baixen les inversions de
l’estat a Catalunya, el que provoca falta de liquiditat en el govern,
retallades que minen els fonaments de l’estat del benestar i reducció de salaris.
I menys diners a la butxaca vol dir menys consum, per tant menys recaptació.
Amb aquesta situació el dirigent independentista afirmà que s’ha entrat en un
cercle viciós, del qual aviat serà impossible de sortir perquè la falta de fons
del govern català l’obliga, per una banda, a buscar finançament als bancs i,
per altra a vendre patrimoni immobiliari. El primer provoca l’augment del
deute, els interessos del qual ja són la tercera despesa de la Generalitat, només
superada per la dels departaments de Sanitat i Ensenyament i el segon és, de
moment, un fracàs absolut perquè ningú no vol adquirir immobles del govern (que
forçosament els mantindria en règim de lloguer) perquè tothom sap que els
lloguers no seran abonats per falta de fons. Uriel Bertran va dir que aquesta
situació es podria mantindre només durant un temps curt, perquè el volum del
deute aproxima els pressupostos del govern als dels països africans (quan els
catalans paguem impostos com els suecs) i posa al país en risc d’intervenció.
El líder de Solidaritat va
afirmar que l’única sortida a aquest atzucac és que Catalunya recapti la
totalitat dels impostos i això passa per proclamar la independència de forma
unilateral des del Parlament, perquè el Tribunal Constitucional i el PP ja han
dit no al concert econòmic. Seguir com fins ara significa repetir els errors
dels últims trenta anys en què hem vist que negociar amb Madrid vol dir perdre
sempre. Amb els pressupostos de l’esta propi, Catalunya recuperaria de cop els 20.650 M € d’espoli
fiscal, amb la qual cosa els ingressos reals passarien de ser 24.333 M € a 44.983 M €, quantitat amb
la qual, no només no caldria aplicar més retallades socials, sinó que permetria
equilibrar el pressupost a dèficit zero, s’aturaria el creixement del deute, es
podria augmentar en un 60% el pressupost del govern amb afectació a l’alça en
tots els departaments (ja ministeris) i es podrien finançar les estructures de
l’estat propi.
Txema Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada