El dilluns dia 12 de març el conseller Mas-Colell va presentar les dades de la balança fiscal Catalunya-Espanya segons els càlculs del govern de la Generalitat. Irònicament el mateix dia que ens anunciava que els funcionaris patirien una retallada “extra” de seu sou d’un 2% sumada a la ja anunciada del 3%.
Les dades aportades pel conseller són esfereïdores i confirmen el que molts pensem fa molts anys. L’interessant és que ens dóna dades des del 1986 fins el 2009 i l’esfaraïment es multiplica: Catalunya va aportar en impostos que no varen tornar al nostre país de cap manera 213.963 milions d’euros. Si fem unes senzilles operacions calculant la mitjana de població de Catalunya entre aquests anys (6.429.000 habitants) i la dividim entre la quantitat espoliada obtenim l’esgarrifosa xifra de 33.280 euros que són 5.537.326 pts. Aquesta quantitat són els diners que cada català ha regalat, millor dit, que li ha robat Espanya entre 1986 i el 2009 per a fer-se trens d’alta velocitat inútils, aeroports on no hi ha avions i per fer de Madrid una de les àrees metropolitanes més avançades en infraestructures del món.
Davant d’això què fan els nostres polítics? Res, anar marejant la perdiu per a deixar-ho tot igual per no posar en perill els seus càrrecs i els dels seus familiars i amics “enxufats” ja que ara tornen a reclamar el concert econòmic (pacte fiscal) quan ja es va reclamar el 1999 per una Comissió Parlamentària i el 2005 amb l’estatut. En ambdues ocasions Espanya va dir NO: ras i curt. La “nova” Comissió d’Estudi sobre un Model de Finançament basat en el Concert Econòmic, que va finalitzar els seus treballs l’octubre del 2011, va concloure (amb els vots de CiU, ICV i ERC) que tornaran a reclamar el mateix però amb limitacions autoimposades que demostren que només volen passar el temps i, insisteixo, marejar la perdiu i confondre els ciutadans.
La Comissió d’entrada renuncia a les Cotitzacions Socials a la Seguretat Social (3.000 milions anuals de dèficit a favor d’Espanya) i accepta que hi ha d’haver una quota de Cooperació Interterritorial fixada per l’estat espanyol. Aquesta quota li permetria a l’estat mantenir l’actual espoli.
A més a més, el concert econòmic és inviable de totes totes per, entre d’altres, dos motius bàsics.
A més a més, el concert econòmic és inviable de totes totes per, entre d’altres, dos motius bàsics.
En primer lloc, la sentència del TC del 2010 diu claríssimament que no és possible una relació bilateral Catalunya-Espanya i que qualsevol decisió s’ha de prendre en el Consell de Política Fiscal i Financera on hi participen la resta de Comunitats Autònomes. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat- Generalitat només és un marc de cooperació i en cap cas de codecisió.
En segon lloc, Catalunya, i la resta de Països Catalans, paguem literalment Espanya i sense aquests diners aquesta no es viable tal com ha funcionat fins ara. Cap altra “Comunitat Autònoma” té dèficit fiscal. El teòric dèficit fiscal de Madrid és fictici. CiU, ICV i ERC volen mantenir una situació, traïnt els seus militants i votants, que només beneficia les èlits d’aquests partits, i el seu entorn, molt ben col.locats en càrrecs, etc., de l’administració autonòmica. Mentre no canviin profundament el funcionament dels partits polítics i, de passada, les seves èlits estarem atrapats ja que estem en mans de gent que no té cap interès en canviar res. Només cal veure el munt de casos de corrupció que es comencen a conèixer i esquitxen persones de tots els partits.
Cesc Lacueva i Raich
Cesc Lacueva i Raich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada