dijous, 7 d’octubre de 2010

MAJORIA SOCIAL I ESTRATÈGIA POLÍTICA

Els polítics professionals (els dels partits que estan al Parlament) de totes les ideologies coincideixen en què a Catalunya no hi ha la majoria social independentista necesssària per l’assoliment de la sobirania plena. PP, PSC, C’s, evidentment, però també CiU, ICV i fins i tot ERC. Si hi ha o no majoria només es pot saber consultant al poble, cosa a la que tenen pànic els partits polítics que adopten una estratègia basada en l’engany (prometent canviar la constitució, el concert econòmic, el referèndum) per mantenir-se en el lloc on son. Tenen l’objectiu  -suficient per a ells- de gestionar les engrunes que ens deixa Espanya i assegurar-se, de passada, la continuitat (i si pot ser el creixement) dels seus respectius partits. El partit, que originàriament era un mitjà, s’ha convertit en un fi en si mateix perpetuant Catalunya en aquesta lamentable situació d’espoli i dependència. Mentre el país les passa magres els polítics professionals es “construeixen” la seva prometedora “carrera política” que per al país no tindrà cap transcendència.
ICV diu que vol canviar la constitució espanyola (quin fart de riure) i fer un referèndum; CiU diu que demanarà el concert econòmic (quin fart de riure) i el Sr. Mas que “no estem madurs”, que els independentistes no tenim majoria (cosa que creu endevinar amb tota seguretat) i que ara no toca. Fa uns dies el Sr. Benach, malgrat que oficialment ERC posarà com a condició per formar govern el compromís de convocar un referèndum, afirmava a la ràdio amb total rotunditat (com un endeví) que no tenim encara una majoria social a favor de la independència i que no cal córrer que serà pitjor (referint-se a SCI i Rcat.). ERC ara diu que vol convocar un referèndum quan ells mateixos van tombar al Parlament, tres dies després de la gigantesca manifestació del 10 de juliol, una iniciativa popular per recollir signatures per demanar que a Catalunya es celebrés un referèndum oficial sobre la independència. A més a més, amb la castració del TC a l’estatut, actualment, Catalunya ja no pot convocar referèndums i, per tant, l’estratègia d’ERC és absolutament demagògica ja que ells mateixos saben que com a partit mai faran un referèndum il.legal .
L’única posició realista és la de SCI i Rcat que propugnen l’única sortida que actualment li queda al nostre país. Esgotada la via del referèndum només ens queda l’assoliment de la majoria de diputats al Parlament i la proclamació unilateral d’independència. Un cop fet això caldria ratificar-ho amb referèndum (o no, depèn).
Els partits parlamentaris afirmen contundentment que en un referèndum l’opció independentista perdria perquè senzillament, com he dit, desitgen que tot continui igual com fins ara. Entrem ara a valorar si tenim o no la majoria social necessària (majoria absoluta) per aconseguir la independència.
En un referèndum l’opció independentista, depenent de la participació, podria imposar-se amb un 30% aproximadament dels vots sobre el cens (amb aquest percentatge un partit polític també tindria majoria absoluta al Parlament i podria proclamar la independència). El cens de Catalunya era, el 2006, de 5.321.274 persones. En el referèndum sobre l’estatut del 1979 hi va haver un 59% de participació, imaginem que en aquest referèndum independentista n’hi hagués una del 60% (3.192.764), un 55% de vots favorables a la independència (1.756.020) i un 45% de contraris (1.436.743). Els vots favorables representarien en aquest cas el 32% del cens guanyant així l’opció de la independència. Les voluntarioses consultes sobre la independència sense tenir cap suport institucional ni recursos ja han assolit més de 500.000 vots favorables (i resta mig país, també Barcelona ciutat, per fer-les). Les enquestes ens demostren que la via independentista té moltes opcions de guanyar (47% a favor; 36% en contra, La Vanguardia 17-07-2010) i que entre els votants dels partits parlamentaris  n’hi ha un bon percentatge que votarien SI a la independència. Entre els votants del PSC un 38%!!!, entre els de CiU un 55%, ICV 63%.
Això  demostra que a hores d’ara no sabem si hi ha una majoria social a favor de la independència (molts creiem que sí) i el que cal és que els polítics d’una vegada deixin de decidir en nom d’un poble que no representen de cap manera. S’han passat 30 anys establint ells la relació Catalunya-Espanya i cada dia estem pitjor. Que deixin que sigui el poble qui decideixi, és l’única manera, i la més democràtica, d’acabar amb aquest conflicte que ja fa gairebé 300 anys que dura.
Per a que el poble pugui decidir cal votar els partits independentistes extraparlamentaris (SCI, Rcat, Crida per la Terra) que encara ara estan parlant d’unitat i que esperem que es materialitzi. Si no tenen majoria absoluta (amb la que proclamarien la independència) faran una oposició encaminada a denunciar i evidenciar les brutals limitacions del sistema autonòmic i explicar per què Catalunya necessita la independència per a sobreviure com a nació i com ho hem de fer per aconseguir-la. Aquesta hauria d’haver estat l’estratègia d’ERC però va optar, ja amb el primer tripartit, per integrar-se totalment i sumisament al sistema i acabar oblidant la seva teòrica rao de ser: la independència de Catalunya. 
Cesc Lacueva i Raich

1 comentari:

  1. absolutament d'acord amb el diagnòstic... tot i que penso que cal incidir en el missatge d'unitat de les opcions independentistes... a madrid se'n riuen tranquilament mentres ens vegin disgregats cadascú amb la seva tribu... des de les bases de les plataformes independentistes, cal fer arribar a les "cúpules" la urgència d'unitat política, perquè pel que fa a la unitat social, ja hi és

    ResponElimina